Slow Trail

OUCHH!!!! CRONICA

Companys:

En aquesta temporada rara que estem tenint de confinaments, COVID, calorades, xàfecs sobtats i rareses totes, EROS, ERTOS i collonades a la feina, se’t passen les ganes de fer coses i obrir-te al altres. Potser per això no he parlat de la fallida pujada al Pic Negre; la magnifica matinal per el Solsonès, amb el seu “bonus track” (maleïda trialera); les magnifiques vistes del tomb per el Pedraforca, amb “bonus track” (de tapetes a Sant Joan V.) i la incursió a França, a l’ombra del Canigó i la descoberta de la Collada Verda. Ouchh! Els canells.

En arribar les vacances i la desconnexióconseqüent, veus el teuentornd’unaltre manera, trenques les inèrcies diàries i et reactivas en altrepla, 3x3 IN ONE una promesa, OLOR DE COLONIA a conseqüència d’una sortida rápida i BOUMORT un encàrrec enverinat. Ouchh! Els glutis.

La promesa auto imposada de fer un “super track” i fins a on podria arribar s’ha complert. Sorgida a partir de la 3x3 feta al Gener, volia fer-me l’homenatge, de fer-la en un dia i casi ho aconseguim. Aquí he d’esmentar i agrair la impagable companya d’en Jordi Textil que en tot moment ha sigut la meva ombra amb la seva 701, m’ha ajudat a dur un bon ritme i ajudat a passar un parell d’entrebancs a la ruta (arbres caiguts), respectant el meu protagonisme en aquest Dakar de fireta. Gracies amic et una gran persona i una bona parella de ball. Ouchh! Les cuixes.

Les 5.00 de la matinada, dempeus, he dormit poc i fa xafogor. Fruita, cafè amb llet i la pastilla de la rábia, la salut per endavant.

Les 6.00, equipat, track i endavant. Una nova experiència, seguir un track “off” de nit. Encara que coneguis el terreny, referencies no hi son, me’n desempallego força ve. En arribar a La Mussarra hi comença a hagué llum diürna. Al Castell de Calders els primers rajos de sol. Ja puc incrementar el ritme. Un cabirol. Una sorpresa, el pas per la fabrica del Pont de Cabriánes està explanat un bon tros. Conills a dojo. Un altre sorpresa la pujada llarga de Collbaix s’ha convertit en una autopista, també l’han explanat. Una encallada per excés de confiança al fi de festa de Sant Fruitós i fi de track. Mes o menys en hora. Hem trobo amb en Jordi, repostatge i som-hi.

Les 10.00, pedres, pedres, pedres i pols per el company, va en parallel tant com pot. Pedres, pedres, pedres, alguna petita aturada per comentar algun lloc, per anem per feina. Fehs, fehs, rellisca com la mare que el va parir. Que es? Aquella polsina tant fina que es fa en els camins molt transitats, sobre tot si hi passen tractors o 4x4, s’acumula marcant les roderes, has de fer traçades llargues en els revolts o vas a terra. N’hi ha molt i on menys t’esperes, s’ha acabat la sega, retiren la palla i llauren. Pols, pols i pedres. Ho sento Jordi, almenys ens respecta la temperatura, està mig núvol. El tram d’ Horta d’Avinyó a Sallent es fa feixuc, es durillo, pedra, pedra, pedra. Cambi de track, Castellnou i trialera de baixada, Santpedor, repostatge i a fer un mos ràpid. Humm! Els canyels es comencen a queixar.

Les 16.00, molt fesh fesh, molt, trialera de Castellnou de pujada, fesh fesh, vent com es normal cap a Serrateix, ens han caigut quatre gotes. Serracanya. Una nova sorpresa han explanat la baixada de codols. Cardona reomplim el dipòsit i encarem l’últim tram. Hem anat força ràpid en fer la pujada fins aquí, però ens penalitza la duresa del tram anterior. Trobem alguns dels camins del voltant de Cardona refets, passem per Salo i encarem la pista de Claret de Cavallers, com sempre està impecable rapida, rapida, rapida. Coaner-Castelltallat, divertida i comença a estar delicada, s’està deteriorant. Comença ser tard, començo a estar cansat i costa posar-me dret. Estic arribant al meu llimit. Fonollosa 380 kms de track, potser mes de 90 % off, dur per el terreny, sobre tot el segon. Carretera i cap a casa. Escala tècnica (una birra a Sant Joan V.).

Despedida i cierre:

Una abraçada company. Un altre any serà (potser al reves una mica avants, mitjans de Juliol. Han sigut en total 400 kms i 15.00 hores de moto sense parar, just al punt de no rebentar per extenuat, just el punt que en gaudeixes i no pateixes. En diuen Masoquisme, es viciós. Hummm! Canyells, cuixes...

P.D.

He dormit com un soc, hem bellugo i el ciàtic dret es queixa, feia dies que protestava, avui molt. Ostres per incorporar-me de cintura cap avall. Robocop ha renascut, OUCHHH! Fins que no es recuperi una mica el cos, peó ho tornaré a fer, es viciós company, moto, benzina i pistaaasss, que vinc. OOOUUCHHH!

Los trankitraileros no nos podemos perder el clásico Pirineu Bonic de Lluis. pirineu bonic xi - 01/08/20 | moterus

Página del evento Ruta en moto Pirineu Bonic XI (01/08/20). <p>Pues a ver si conseguimos la Once, como el año pasado volveremos ha hacer el tramo original del principio, saliendo de Sort, es más corta ...www.moterus.es

Los trankitraileros no nos podemos perder el clásico Pirineu Bonic de Lluis. pirineu bonic xi - 01/08/20 | moterus

Página del evento Ruta en moto Pirineu Bonic XI (01/08/20). <p>Pues a ver si conseguimos la Once, como el año pasado volveremos ha hacer el tramo original del principio, saliendo de Sort, es más corta ...www.moterus.es

CRONICA VIRICA
Companys durant les ultimes vint-i-quatre hores,m’he vist involucrat en una pica baralla sense sentit, en un “xat” d’una sortida que implicava un retrobament i ens durà a una ruptura. Tota una llàstima.
Mireu i escolteu la crònica d’un “yayo”:
Aquest Setembre el meu Moto Club farà cinquanta anys, amb tota la il•lusió estàvem preparant una trobada de celebració i les circumstancies actuals ens ho han estroncat. Aquest retrobament va començar fa tres anys, amb un parell de trucades telefòniques i es va traduir en uns dinars anuals, les ganes de fer una celebració multitudinària i la reactivació d’un moto club apàtic.
En aquest retrobament hi érem, els que havien mantingut una certa continuïtat, els que la vida ens en havia apartat, aquells que hi figuraven i no es mullaven mai, els se’n havien aprofitat i aquells que, en el seu anonimat, en participaven i se’n sentien part, resumint tots i el que ens va unir va ser les ganes de club.
Avui i dins la polèmica inútil d’aquest dia passat al “xat”, la historia es repeteix en un altre paradigma i realitat social, però els fets son els mateixos, hi ha una gent que engega una idea i la desenvolupa, crea rutes i aglutina gent, fa convergir esperits, sentiments, visions, ideals,..., tot allò que ens pot unir i automàticament en surt la revacunaria i la mesquinesa d’aquells que necessiten estripar-ho tot.
El temps ens porta a enyorar aquells bons moments i a apreciar aquells que ens ha envoltat i vulguis o no ens marquen la vida, aquelles anècdotes de les que en gaudeixes, aquells ensurts dels que en aprens i mes,... i això ens fa grans.
En aquest darrers divuit mesos que fa que he retornat ala moto i visc una altre realitat motociclista, he entrat en una xarxa social, soc dins uns grups de sortides, creo sortides i he conegut gent m’ha ensenyat i de la que continuo aprenent, Jaume, Xavier, Miguel, Luis, David, Joan, Cesc, Ricard, Manuel, Cristobal, Miki, Apolo, Ruben, Carles, Tino, Carva..., i molts mes,tots m’heu donat algo i jo us ofereixo el que puc. Com a en el club hi ha els que s’hi donen d’una manera altruista i els que en treuen egoistament, per això hem d’aprofitar Moterus, Trail Barcelona, SlowTrail, TrankiTrail, Gastro Trail,..., o qualsevol iniciativa per fruir d’aquella contrada, paisatge, reco, taula o esvoranc , trialera, camí, pista on ens volen portar, agrair i valorar l’esforç que han fet i la voluntat que hi han posat, defugint les nimietats i els petis malts entesos que sorgeixin dins la mútua convivència, que ens porta a trencar grups, sobretot amb un cert anonimat que ens donen les xarxes actuals o acabarem sols i abandonant una passió i emetent anticossos contra el virus que ens uneix, LA MOTO.
La lliçó de l’avi:
• Les xarxes caca.
• Sortir sol, un error.
• L’amistat, una necessitat.
• Sortir acompanyat, una virtut.
• Compartir, una excel•lència.
• Gaudir, un premi.
• La moto, una malaltia.
• La vida, una escola.
Moto, amistat, companys, sortides, gaudi = VIDAAAA!!!
A reveure les pistes ens esperen.
P.D. Els tracks de la 3x3 in one, ja estan enllaçats, qui hem vulgui acompanyar, que vagi reservant el 25/07 o el 01/08, ja ho confirmaré, un desafiament en solitari on espero que m’acompanyeu.